dilluns, 20 d’agost del 2012

Alguns dels nostres productes de temporada

 Albergínia. En tenim de blanca, de gust i textura suaus; de morada, de gust intens i textura consitent, i de negra (a la foto), que és un entremig de les dues anteriors.
 Pebrot verd, de gust molt intens. Ideal per fregir.
 Tomàquet de pebrot, per menjar amanit, quan és madur i dolç.
 Tomàquet pometa, per menjar amanit, amb un punt àcid.
 Tomàquet pomaplè, per qualsevol ocasió (amanida, gaspatxo, per sucar...). Té molta consistència (com el seu nom indica, és ple per dins).
Tomàquet cor de bou, ideal per amanir i per menjar molt madur i dolç.

dilluns, 9 de juliol del 2012

Ja tenim els primers productes de temporada a la venda: carbassons, cogombres, patates, albergínies, tomàquets...
Els podeu comprar a l'agrobotiga "El Farcell", d'Arbúcies, i a partir d'aquesta setmana també a una parada al mercat setmanal que es fa cada diumenge a Arbúcies.
També els podeu tastar, cuinats, en alguns restaurants de la zona: l'Hostal Nou, d'Arbúcies; l'Hostal Bell-lloc, de Riells del Montseny; etc.

divendres, 17 de febrer del 2012

Ja tenim tractor

 Aquesta és la nova adquisició d'Arbutiae.

Aquí als camps arrendats a Can Silvestre, començant-ne l'adequació per al conreu.

dijous, 12 de gener del 2012

NEIX ARBUTIAE. Una cooperativa de productes agrícoles tradicionals de la Vall d'Arbúcies

Aquest 2012 neix una nova cooperativa a Arbúcies "ARBUTIAE", amb una clara intenció: recuperar cultius i terrenys de cultiu que tradicionalment havien omplert la nostra Vall, i donar-los una sortida comercial i gastronomica tot recuperant la cuina tradicional d’aquest rodal del Montseny.
Fruit de l’abandonament de l’agricultura en benefici de la indústria carrossera, l’economia de la vall s’ha centrat gairebé exclusivament cap a una clara dependència del sector industrial, esdevenint un poble amb una economia molt poc diversificada mostrant-se molt susceptible davant el moment actual de crisi econòmica. Alhora fruit dels processos globals i homogeneïtzadors de la cultura –i la cuina com a part important de la cultura pròpia,  i entenent-la com el paisatge posat al plat- aquesta s’ha deixat oblidar.
Sota aquest punt de vista, volem contribuir en la construcció d’un paisatge i d’una cultura que ens és pròpia i que creiem que, essent nosaltres gestors del nostre temps,  també és responsabilitat nostra que pugui seguir sent així